La celebració dels dies “mundials” o “internacionals” la promou Nacions Unides (NU) des de fa molts anys, i el seu objectiu, tal com es pot llegir a la seva pàgina web, és “poner a disposición del público en general información sobre cuestiones de interés, movilizar la voluntad política y los recursos para abordar los problemas mundiales y celebrar y reforzar los logros de la humanidad”.
El passat 17 de maig, i en el context de la campanya electoral, el CETT- Barcelona School of Tourism, Hospitality and Gastronomy va convocar el seu debat electoral sobre turisme. Com en tot debat, va haver-hi picabaralles, acusacions i rèpliques i es va parlar més de passat que de futur. Però va ser esfereïdor que cap candidatura plantegés la necessitat d’un canvi de model turístic a la ciutat.
Barcelona va tancar el 2022 a tocar dels 10 milions de visitants -més de 9,7- allotjats en els seus hotels i habitatges d’ús turístic (HUT), que van acumular gairebé 30 milions de pernoctacions -més de tres nits de mitjana-. Les dades, presentades a final de gener d’aquest 2023, confirmen la recuperació del sector després de l’enfonsament provocat per les restriccions pandèmiques. Ja s’arriba al 80% de turistes que van dormir a la capital el 2019 i l’estada mitjana s’ha allargat.
Els que no es presenten a les eleccions... però volen manar
El passat 8 de febrer de 2023 vam assistir a la presentació del Pla de Sostenibilitat Turística en Destinacions de Barcelona (PSTD) que el regidor de Turisme Xavier Marcè va realitzar a la Fundació Miró.
El Pla contempla 19 actuacions a la ciutat, totes elles finançades amb els fons europeus Next Generation, per un import total de més de 41 milions d’euros.
L’octubre passat Barcelona va acollir la Convenció de Turespaña, un organisme del Govern central encarregat de la promoció a l’estranger d’Espanya com a destinació turística. L’acte, amb poca repercussió mediàtica, va culminar amb la intervenció del primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni. Tant ell com el regidor de Turisme i Indústries Creatives, Xavier Marcé, van avançar cap on va el model turístic barceloní post-covid.
A nadie se le ha ocurrido nunca echar abajo el Hotel Palace Barcelona -*****, antiguo Hotel Ritz, “Atemporal”-, inaugurado en 1919, y colocar en el lugar de sus 120 habitaciones otros tantos contenedores marítimos [ver página 26]. Si tenemos en cuenta que una habitación clásica -“Relajación pura”- ocupa 38 metros cuadrados y que un contenedor marítimo clásico -marca Evergreen- ocupa 27 metros cuadrados, necesitaríamos unos ciento setenta containers. El satánico guitarrista de los Rolling Stone Ronnie Wood se quedaría con cinco, porque él siempre duerme en una suite.
L’empresariat hoteler ens té acostumats a la queixa constant. Però no només ells: aquesta pràctica s’estén a múltiples activitats vinculades al turisme. Constantment reclamen a l’administració pública recursos i actuacions de tota mena que els faciliti el negoci i, al mateix temps, exigeixen que els deixin fer, que ja n’hi ha prou de regulacions. I això passa a Barcelona, però no només: és arreu. Tant és així que es tracta d’un empresariat que s’ha especialitzat en plorar. I ho fa com si li deguéssim alguna cosa, perquè, sincerament, creuen que la ciutat és seva.
Uns xurros amb xocolata..., i una crema catalana..., i una ensaïmada i una orxata i un cacaolat”. A la Granja M. Viader (“Iogurts, brioixeria i pastissos”), a deu metres de la Rambla, una turista de Puerto Rico menja pels ulls. Fins i tot el cambrer l’avisa: “Molt està demanant vostè”. Ella riu amb un moviment de verònica: “És que demà torno al meu país i m’han dit que he de tastar les postres típiques d’aquí”. La Rambla de Barcelona ha recuperat el ple rendiment després de dos anys de pandèmia.
A Juan Carlos Tajafuerce, profesor de instituto, le invade un sentimiento de cabreo e impotencia. Nació y se crió cerca del Parque Güell. “La entrada fue siempre libre para los vecinos”, recuerda con añoranza, “y no olvidemos que durante décadas fue el único espacio verde que tuvimos los habitantes de los alrededores: allí transcurrió mi infancia y la de toda la gente del barrio”.
Amb el suport:
