Hi ha fets que ens recorden la vigència de la llei mordassa: així s'anomena popularment la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana aprovada pel govern del PP el 2015, derivada d'una moció al Parlament espanyol presentada per CiU el 2012. Va ser la resposta institucional al 15-M i atorga una alta discrecionalitat a les forces d'ordre públic per fer servir la seva autoritat.
La gent de Carrer em demana unes línies sobre els reptes relacionats amb la (in)seguretat que tindrà sobre la taula el govern municipal resultant de les eleccions del maig. I la resposta és breu encara que complexa: seran els mateixos que tenen avui i des de fa dècades.
Aquest dissabte 5 de febrer l'AV Maresme ha convocat una concentració de protesta al barri per reclamar un cens de pisos buits i ocupats, més seguretat ciutadana i la dimissió del regidor del districte de Sant Martí, David Escudé.
La protesta es farà a les 19:30 hores a la cruïlla de Rambla Prim amb carrer Llull.
El 21 de novembre de 2020 a mitja tarda saltava un primer titular via Twitter que poc tenia a veure amb el que realment havia passat: “Abatut un home amb un ganivet a Barcelona”. De manera immediata es va començar a especular amb un suposat atac “terrorista”, però a mesura que passaven els minuts els nombrosos testimonis presencials en un passeig de Sant Joan atapeït a aquelles hores d’un dissabte posaven llum a la versió inicial.
Una vintena d'associacions veïnals van participar el passat mes de desembre en el Fòrum Veïnal Convivència i Seguretat organitzat per la Favb al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Després de tants mesos amb el focus mediàtic posat en els problemes relacionats amb la seguretat de Barcelona, la trobada tenia com a objectiu trobar un espai de reflexió col·lectiva perquè les AV poguessin expressar les seves preocupació, valoracions i lliçons apreses.
La Neus Saavedra es va posar alarma a casa abans de l’estiu. “Les meves filles estaven molt angoixades i em van convèncer perquè ho fes abans de marxar de vacances. Ara a l’escala tothom té alarma”, explica.
Aquests darrers mesos la seguretat ha passat a ocupar el primer pla del debat ciutadà a Barcelona. Conscients que és una qüestió que no es pot obviar, a la Junta de la Favb hem encetat diverses iniciatives per entendre la naturalesa del problema i les propostes que cal tirar endavant. Aquí presento algunes de les idees i reflexions que han començat a sortir (encara que ningú més que jo és el responsable del que escric).
Des que amb l’acord de Govern entre Barcelona en Comú i el PSC Albert Batlle va assumir la tinença d’alcaldia de Prevenció i Seguretat de l’Ajuntament, ha imprès un gir radical en el relat de la seguretat des de la institució, basat en l’increment de la pressió de les forces policials com a recepta única per abordar la delinqüència i en l’assenyalament de col·lectius vulnerables, com els manters, les persones que ocupen pisos com a solució desesperada a la necessitat d’un sostre o els menors no acompanyats, com a principals agents de l’increment de l’activitat deli
Un preàmbul per entendre de qui són les competències sobre l’ordre públic a Barcelona. La preservació de l’ordre en l’espai públic de la ciutat és competència de l’Ajuntament, exercida a través del cos de la Guàrdia Urbana, mentre que la persecució del delicte és competència dels Mossos d’Esquadra, la policia autonòmica amb la qual, evidentment, col·labora la policia local.
Escric de nou sobre l’existència o no d’una crisi d’inseguretat a Barcelona. Reconec que se’m fa difícil avui, dia 21 d’octubre, parlar d’aquesta tan grapejada crisi.
Amb el suport:
