L’Acord del 13 d’abril del 2023 que ha de facilitar l’aprovació de la nova “Ley del Derecho a la Vivienda” a nivell de l’Estat espanyol ha estat inicialment benvinguda per la població afectada i, sens dubte, és un pas endavant en la lluita pel dret a l’habitatge.
El Ayuntamiento de Barcelona aprobó en 2018 la Modificación del Plan General Metropolitano (MPGM), por la que se obligaba a los promotores inmobiliarios a reservar el 30% de cada obra nueva a vivienda de protección oficial, así como en las rehabilitaciones que afecten a todo el inmueble y en los cambios de uso del edificio. Esta ha sido, sin duda, la medida de mayor calado de la alcaldesa Colau en materia habitacional.
Escric amb les emocions a flor de pell, després d’escoltar els nens de Nou Barris i el Raval cantar “Stop desnonaments!”, al so de Xiula. La Rozalén borda la cançó de la nova i recomanable pel·lícula de Juan Diego Botto, En los márgenes. Ambdues reflecteixen les situacions límit, especialment per a dones i infants, que suposa perdre la llar. Però penso: aquesta angoixa, aquesta impotència, aquest dolor, el comparteixen desenes de famílies setmanalment a les assemblees dels moviments per l’habitatge de la ciutat.
El Casal Mas Guinardó acull la xerrada La lluita pel dret a l'habitatge avui, amb la participació d'Oleguer Camps, del Sindicat de Llogateres, i activistes de la Xarxa d'habitatge d'Horta-Guinardó. Es parlarà de les lleis sobre l'habitatge: avenços i topalls, detencions, multes i mobilització.
Organitza l'espai de debat El Garrofer, amb la col·laboració de l'Associació de Veïns i Veïnes Joan Maragall del Guinardó i el Casal Mas Guinardó.
El problema de l'habitatge.
Fer balanç d’aquest 2020 en matèria d’habitatge no és una tasca fàcil. A la greu situació en la qual ens trobàvem en començar l’any, amb més de 600 famílies desnonades esperant l’adjudicació d’un pis de la Mesa d’emergències socials de la ciutat, li hem hagut de sumar una pandèmia mundial que ha tingut un impacte encara per discernir.
“Desnonat” és un terme que s’utilitza per referir-se a persones que no tenen res. Els metges el fan servir quan donen els seus pacients per incurables, els creditors hipotecaris quan consideren que els seus deutors no poden pagar les hipoteques i els llogaters quan els seus inquilins no els paguen. En el primer cas, no tenir res significa que no es pot canviar el diagnòstic i el malalt morirà. En la resta de casos, que persones vulnerables poden ser privades del seu dret a l’habitatge.
El 16 de juliol de 2020 es va lliurar al Consell de l’Habitatge Social de l’Ajuntament de Barcelona el projecte de Centre contra l'Assetjament Immobiliari-Oficina Antimobbing (CCAI), amb el qual es concreta una de les propostes que havíem posat sobre la taula les 12 entitats socials firmants de la Crida a un pacte per a l'Habitatge 2020-2030.
Al març de 2018 l’exregidor d’Habitatge Josep Maria Montaner va presentar un estudi de l’Ajuntament de Barcelona sobre els habitatges buits a la ciutat.
El preu mitjà del lloguer a Barcelona ha trencat la barrera dels 1.000 euros mensuals, i en paral·lel, la ciutat encapçala el rànquing en nombre de desnonaments de tot l’Estat. La suma dels dos factors ajuda a explicar l’augment de les ocupacions i l’increment progressiu de famílies registrades a la Mesa d’Emergència Habitacional, que està saturada.
Amb el suport:
