Barcelona té recursos hídrics, però no per fer front a un creixement indefinit de la demanda. El dossier del Carrer 164, “Del verd al marró”, ha comptat amb la col·laboració d'Enginyeria sense Fronteres i Ecologistes en Acció i aborda les mancances i incongruències de la gestió de l'aigua a Barcelona. Com es pot millorar-la en temps de sequera i escassedat hídrica? Com hauran de canviar els parcs i jardins? Qui són els grans malbaratadors a la ciutat? És Agbar la millor opció per garantir un subministrament just? Quin paper han de tenir els rius Besòs i Llobregat?

Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ocupen només el 2% del territori de Catalunya, però concentren el 43% de la població. La capital catalana, capital també -segons alguns- de la innovació, la tecnologia, el progrés, els congressos i la idea de smart city, entra sovint en conflicte amb la resta de Catalunya pel desequilibri territorial que provoca, per la seva petjada ecològica i pels impactes que genera.

La sequera excepcional ha fet habituals les crides de les Administracions a la ciutadania per a l’estalvi i l’ús eficient de l’aigua potable: no entretenir-se sota la dutxa, tancar les aixetes quan sigui possible a l’hora de rentar plats o amb la higiene personal, no posar el rentavaixelles o la rentadora si no estan carregats, o instal·lar sistemes d’estalvi en el dipòsit dels sanitaris, formen part de la banda sonora d’aquests temps d’escassedat d’aigua de pluja.

Els experts i expertes d’Enginyeria sense Fronteres han respost un seguit de preguntes freqüents al voltant de la gestió de l’aigua a Barcelona i el seu entorn.

Darrerament, hem sentit a diverses personalitats dir coses com que “cada cop hi haurà més sequeres” o que “els períodes d’escassetat d’aigua es tornaran més freqüents”. Però, què fa que l’emergència climàtica es tradueixi en sequeres a Catalunya? Encara més, el problema de l’escassetat d’aigua -o escassetat hídrica- es deu només als impactes del canvi climàtic?

Els veïns i veïnes de Barcelona, des del 2012, reben l’aigua a través de l’empresa mixta Aigües de Barcelona, controlada pel grup Agbar -propietat de Veolia des del juliol del 2022-, La Caixa i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que gestiona l’aigua a 23 municipis, amb gairebé tres milions de persones -el 38% de la població de Catalunya-.

L’aigua que es consumeix a l’àrea metropolitana de Barcelona procedeix majoritàriament de fonts superficials de les conques dels rius Ter i Llobregat. També s’aprofiten algunes fonts subterrànies, a través de més de seixanta pous repartits entre els aqüífers de la Vall Baixa i del Delta del Llobregat, la Cubeta de Sant Andreu i el Pla de Barcelona, així com l’aqüífer del Besòs. Actualment també compta amb l’aportació d’aigua de mar dessalinitzada a les plantes del Llobregat (el Prat de Llobregat) i la Tordera (Blanes).

El passat 2 d’agost, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va decretar per primer cop l’emergència per sequera a 22 municipis. Una mesura que vol donar resposta a una realitat: les reserves d’aigua dels embassaments de les conques internes de Catalunya no superaven el 25% a principi de setembre. És una xifra molt inferior a la de l’any passat, quan estaven al 38%. L’excepcional manca d’aigua evidencia la importància que aquesta té per al consum humà, però també com a eix patrimonial i cultural de la ciutadania.

25 entitats socials i ecologistes hem presentat a la Taula Nacional de l'Aigua convocada per la Generalitat de Catalunya el 26 de juny de 2023 el document Propostes per fer front a la sequera i l'escassetat d'aigua a Catalunya, elaborat a partir de la Cimera Social per la Sequera celebrada el passat 6 de maig.