El teatro con mayor capacidad de Barcelona permanece cerrado, sin uso alguno y en condiciones de abandono total desde hace más de treinta años. Butacas y material han desaparecido o se amontonan por los rincones y, en el interior y el vestíbulo, murales de Guinovart languidecen entre el deterioro y la supervivencia. Esa sala de actos, también cine y teatro, fue durante mucho tiempo el lugar de encuentro de niños y niñas del internado y orfanato de Llars Mundet. Pertenece a la Diputación de Barcelona y en 1987 fue cedida en usufructo a la Universitat de Barcelona (UB).

José Mansilla és doctor en Antropologia social, professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), membre de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà (OACU) i autor de llibres com Mierda de ciudad (Pol·len Edicions, 2015), Ciudad de vacaciones: conflictos urbanos en espacios turísticos (Pol·len Edicions, 2018) o La pandemia de la desigualdad (Edicions Bellaterra, 2020). Una de les seves obres més recents és Los años de la discordia (Apostroph), en què analitza els quatre anys del mandat de Xavier Trias.

A la part alta del barri d’Horta, per sobre de la ronda de Dalt i a la falda de la serra de Collserola, hi ha el parc de Xavier Montsalvatge. Un espai inhòspit no sols perquè se situa als límits de la ciutat de Barcelona, aïllat i amb poca afluència de gent, sinó també per l’abandonament per part de l’Administració, que s’ha perllongat en el temps.

Barcelona té 170.000 alumnes repartits en centres públics, concertats i privats, que van des de l’escola bressol fins a l’educació secundària, la Formació Professional (FP) i els estudis específics. I si bé la Generalitat de Catalunya és l’última baula de la cadena de responsabilitats en matèria educativa, els ajuntaments tenen competències per incidir en l’oferta educativa que reben els ciutadans. Hem preguntat al moviment veïnal quins reptes i deures pendents es trobarà en aquest camp l’executiu que surti de les urnes el pròxim 28-M.

Arantxa Tirado (Barcelona, 1978) és politòloga i doctora en Relacions Internacionals i en Estudis Llatinoamericans. Les seves investigacions inclouen l’estudi del lawfare [guerra judicial] contra els governs d’esquerres a l’Amèrica llatina o la importància de la classe obrera, però també ha analitzat la forma com la ultradreta penetra en els barris. A les portes de les eleccions municipals, parlem amb ella dels discursos que impulsen aquestes formacions i de l’acció de les esquerres a l’hora de confrontar-los.

Un calendari d’obres definit, diàleg amb tots els agents implicats -i no només amb els veïns directament afectats- i, sobretot, visualitzar com serà la futura plaça d’en Joanic. És la carta als reis que fa l’Associació Veïnal de la Vila de Gràcia per al pròxim mandat. I és que un any després d’haver-se aprovat la Modificació del Pla General Metropolità de Gràcia, que preveu una zona verda i una altra d’equipaments a l’entorn de la plaça, els veïns desconeixen com es concretaran les actuacions en aquest perímetre, on hi ha gairebé 400 finques afectades.

Can Baró i el Carmel són barris del districte d’Horta-Guinardó amb orografies pronunciades per la inclinació dels carrers, uns desnivells que el veïnat afronta a diari i per a la qual cosa calen unes estructures que facilitin l’accessibilitat.

Barcelona arrencarà el 2023 amb centenars de terrasses més que les que tenia a l’inici del 2020, just abans de l’arribada de la Covid-19. En aquest període s’haurà passat d’un cert consens ciutadà sobre la saturació de taules a la via pública a la seva expansió, després que una part significativa de les terrasses que van ampliar-se de manera “excepcional” per pal·liar els efectes econòmics de la pandèmia s’hagi consolidat gràcies a haver rebut una llicència municipal definitiva.

Les caricatures del Manel Puyal Cardona han estat fidels a les pàgines de Carrer. Però el Manel mai havia sortit en aquesta última pàgina, La del darrere, ara La contra. Ha passat de ser un productor, en terminologia del Sindicato Vertical, a ser un protagonista molt a contracor. Però una cosa és ser discret i modest i una altra és passar-se de frenada. Si arribeu al final d’aquest retrat veureu fins on arriba la seva discreció.