Dossier

Plans de protecció dels nuclis històrics, necessaris però insuficients

  • Publicat el divendres 26 de novembre del 2021 | 11:18

El dilema de la incompatibilitat entre els plans urbanístics i la preservació es va intentar superar amb la redacció dels plans especials de protecció del patrimoni arquitectònic adaptats territorialment als districtes i aprovats definitivament al llarg de l’any 2000. El problema era que “si algun element del pla especial entrava en contradicció amb el Pla General Metropolità (PGM), els polítics l’apartaven perquè podia implicar un conflicte econòmic”, explica l’arquitecte Jaume Artigues. I com a resultat, cap partit no havia presentat fins ara una proposta de modificació del PGM.

Els reptes de la conservació del bé comú

  • Publicat el divendres 26 de novembre del 2021 | 11:08

L’exercici de la protecció del patrimoni no és una activitat contemporània, sinó que ha estat sempre una pràctica arrelada en els orígens de la civilització, tot i que no absenta de conflictes, quan els representants de cada cultura feien una elecció entre la desaparició o la conservació d’allò que consideraven que s’havia convertit en béns del comú, és a dir, en un valor material o immaterial en el qual s’hi reconeixia la col·lectivitat.

Patrimoni en perill: Els barris, actius per no perdre la memòria

  • Publicat el dijous 25 de novembre del 2021 | 15:44

Les associacions veïnals són entitats molt lligades al territori. En paral·lel a la seva participació en la recuperació i consolidació de la democràcia, van esdevenir un actor clau en la presa de consciència ciutadana sobre la importància d’entendre i preservar la memòria, de conservar elements patrimonials que expliquen, per bé i per mal, d’on venim com a col·lectivitat.

La premsa local i el poder, més comissaris, però més transparència

  • Publicat el divendres 30 de juliol del 2021 | 13:15

La premsa local tenia, als agitats anys 70 i 80, un privilegi pragmàtic: podia contrastar la versió oficial molt més fàcilment que altres especialitats. Si l’alcalde elogiava la gran inversió feta a la barriada ‘x’, el periodista inquiet podia anar-hi amb un cop de bus, veure si era veritat o no i fer- ho constar a l’article de l’endemà. Una fiscalització molt més difícil per a la cobertura generalista, perquè la censura i la burocràcia dificultaven molt més el contrast.

La 'premsa pobra', cada any es perd un llençol

  • Publicat el divendres 30 de juliol del 2021 | 12:35

“Els redactors d’aquesta revista tenen més passat que futur. I el futur de la revista dependrà del relleu generacional”, deia l’editorial del número de maig de 2021 de La Vall de Vidre, la revista de l’Associació de Veïns i Veïnes de Vallvidrera, que aquell mes va publicar el número 300. Aquesta sentència, quasi un obituari, es podria fer extensiva a la resta de les revistes de barri que depenen de les associacions veïnals.

Els 'huertamaros' i el periodisme social i de barris

  • Publicat el dimecres 28 de juliol del 2021 | 12:20

Andrés Naya em demana rememorar l’època en què els diaris s’ocupaven dels barris i els periodistes trepitjaven el carrer. Hem de retrocedir mig segle. Els orígens de tot els trobem al Poblenou, l’any 1963, amb la revista 4 Cantons. “Una mena de full dominical i revista de barri que es va inventar el mossèn Jaume-Patrici Sayrach i Fatjó dels Xiprers”, recorda la periodista Maria Favà.

“La lluita contra la dictadura a la premsa es va fer a través de la informació local”

  • Publicat el dimecres 28 de juliol del 2021 | 9:30

María Eugenia Ibáñez i Helena López són dues periodistes tot terreny que estimen el seu ofici. Una conversa amb elles ens ha donat perspectiva per parlar del passat i el present del periodisme de proximitat, la independència dels professionals, la cobertura dels grans moments històrics a la ciutat i com la informació local ha preservat el fil roig de la memòria barcelonina.

Quin és el paper que ha de tenir la informació local i de proximitat en la premsa generalista?

Tanquem la barraqueta?

  • Publicat el dimarts 27 de juliol del 2021 | 14:09

“Van ser uns moments irrepetibles, d’un periodisme nou i diferent que es practicava mentre s’estaven ensorrant unes estructures polítiques, econòmiques i socials caduques que havien mantingut el país fossilitzat durant més de tres dècades. Uns moments que van durar una dècada llarga, la meitat en els últims anys del franquisme i l’altra meitat en els primers passos cap a la democràcia. Una febrada que es va anar apaivagant quan va arribar la democràcia municipal”.

Els cinemes, un altre ecosistema amenaçat per la Covid-19

  • Publicat el divendres 05 de març del 2021 | 10:39

La crisi sanitària i econòmica derivada de la Covid-19 pot haver exercit d’accelerador del tancament de sales de cinema, però ja havia tingut lloc una inquietant dinàmica prèvia. En alguns casos, es poden assenyalar problemes econòmics i canvis de política empresarial. La fallida de Lauren Films, que va gestionar quatre multicines, va suposar una pèrdua de pantalles a la ciutat.

Pàgines