Dossier

Tareixa Pardo: “En el barri del Besòs i el Maresme hi ha una degradació programada”

  • Publicat el dimarts 15 de març del 2022 | 10:00

“La convivència en el barri del Besòs i el Maresme s’ha malmès en els darrers anys”, afirma Tareixa Pardo, vocal d’habitatge de l’Associació de Veïns i Veïnes Barri Maresme de Barcelona. Això es deu, segons afirma, a la inacció de la Guàrdia Urbana, que ha permès un mal ús de l’espai públic, junt amb el fet que “caldria més pedagogia i una campanya de civisme” que reclamen des de fa temps.

La incògnita dels polígons de Sant Adrià de Besòs

  • Publicat el dimarts 15 de març del 2022 | 10:00

La indústria ha resultat clau per multiplicar per 18 els habitants de Sant Adrià de Besòs en l’últim segle i, alhora, ha originat maldecaps per contaminació encara latents. El futur del municipi depèn en part de l’habilitat amb què refaci la seva identitat fabril, en decadència els darrers anys: les 203 fàbriques registrades el 2012 han baixat fins a 141 el 2021, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística. La regeneració està en bona part condicionada a la mutació -concebuda per als pròxims anys- en l’entorn de les Tres Xemeneies.

Antoni Pons: “Alguns volen amagar la contaminació sota la catifa, però és el nostre mal endèmic”

  • Publicat el dimarts 15 de març del 2022 | 10:00

Encara que s’autodenomina nouvingut a Sant Adrià de Besòs, el president de l’Associació Veïnal Sant Joan Baptista, Antoni Pons, és segurament una de les persones que millor coneix aquest racó del pla de Barcelona i, en concret, el districte que va des del costat esquerre del Besòs fins a Badalona. Una zona que, com la resta de districtes de Sant Adrià, no compta amb fronteres naturals, sinó que “està delimitada per les grans infraestructures que la travessen”.

L’accés a Can Ruti, l’eterna lluita del veïnat de Badalona

  • Publicat el dimarts 15 de març del 2022 | 10:00

L'Hospital Germans Trias i Pujol és el centre sanitari de referència de Badalona i atén, en conjunt, 800.000 persones de les comarques del Barcelonès i el Maresme. Està ubicat a la muntanya de Can Ruti, en ple pulmó verd, allunyat de la voràgine de la quarta ciutat més poblada de Catalunya. Però aquesta virtut és també l’origen del seu principal escull: les dificultats per accedir a les instal·lacions. Per arribar-hi, només hi ha dues opcions: l’autobús o el cotxe. Tot i l’ampliació de línies de bus dels darrers anys, el veïnat de l’entorn continua considerant que són insuficients.

Julio Molina: “O decidim què volem fer amb la via del tren, o ho farà el mar: nou traçat o soterrament”

  • Publicat el dimarts 15 de març del 2022 | 10:00

Julio Molina no només exerceix de president de la Federació d’Associacions de Veïns de Badalona (Favb): també representa una figura de consens entre entitats i formacions polítiques. Des de la legalització de la federació, el 1984, que l’incombustible activista ha estat enrolat en les diverses lluites i campanyes suscitades de la ciutadania. Una experiència, però, on no totes les reivindicacions han derivat -encara- en victòria.

Santa Coloma entoma les problemàtiques de les dones

  • Publicat el dimarts 15 de març del 2022 | 10:00

La Ciba és un espai de recursos per a dones, innovació i economia feminista, ubicat en l’antiga fàbrica farmacèutica del mateix nom i que es va inaugurar fa dos anys a Santa Coloma de Gramenet. “Les dones no s’inserien laboralment amb tanta facilitat com els homes perquè no es podien desplaçar fora de la ciutat a la recerca de feina si tenien responsabilitats de cura”, argumenta Zaida Muxí, arquitecta i ex-directora d’Urbanisme i Habitatge de l’ajuntament colomenc. Per això, un dels objectius d’aquest equipament municipal va ser també el de “crear oportunitats”, afegeix Muxí.

Tomàs Fernández: “La situació de la població migrada és un ‘copia i enganxa’ de la dels anys 60 i 70”

  • Publicat el dimarts 15 de març del 2022 | 10:00

Santa Coloma de Gramenet té una llarga història de reivindicacions veïnals que no acaben de resoldre’s, des de la finalització del parc de Can Zam, una proclama que es remunta als anys vuitanta, fins a la demanda d’unir les parades de metro de Trinitat Nova i Trinitat Vella per millorar les connexions amb Barcelona.

El barraquisme no ha desaparegut a Montcada

  • Publicat el dimarts 15 de març del 2022 | 10:00

Dècades després de l’enderrocament dels assentaments de barraques del Somorrostro, la Riera Magòria o la Perona, a Barcelona, el fenomen persisteix als afores de la capital catalana. A Montcada i Reixac, s’alça un conjunt de 500 barraques distribuïdes entre les riberes esquerra i dreta del riu Besòs i que ocupa més de 23 hectàrees. Els seus orígens es remunten a la dècada dels anys noranta, quan amb el permís dels propietaris dels terrenys es van fer horts amb casetes per a les eines.

Antonio Cera: “La reobertura de les urgències del CAP serà un estímul després d’onze anys de lluita”

  • Publicat el dimarts 15 de març del 2022 | 10:00

La fragmentació del municipi per les vies ferroviàries i les autopistes, l’accés a la sanitat pública o la realitat del barraquisme són alguns dels reptes a què s’enfronta l’activisme veïnal de Montcada i Reixac (Vallès Occidental). La Federació d’Associacions de Veïns de Montcada i Reixac (FAVMiR) es va crear a principi dels anys noranta del segle XX amb l’objectiu d’integrar i coordinar les dotze associacions veïnals que la formen. “Amb l’ens es van iniciar les primeres grans lluites a Montcada”, declara Antonio Cera, president de l’entitat des del 2007.

Un riu que vol recuperar la vida

  • Publicat el dimarts 15 de març del 2022 | 10:00

Gandhi deia que la grandesa d’una nació i el seu progrés moral es mesura per la forma en què hom tracta els animals, i tal vegada tenia raó, sempre que els animals siguin en realitat tots els animals. Una variació d’aquest pensament seria dir que la grandesa d’una nació i el seu progrés moral es mesura per la forma en què es tracten els seus rius, que no són sinó una metàfora de la vida i de tot el que conté.

Pàgines