Dossier

La Barcelona LGBTI, un referent reivindicatiu

  • Publicat el dimecres 21 de desembre del 2022 | 12:00

Barcelona té una llarga tradició reivindicativa, també en la lluita LGBTI. A la ciutat va nàixer la primera associació del col·lectiu a l’Estat espanyol, el Movimiento Español de Liberación Homosexual, encara sota la dictadura franquista i que va donar lloc, el 1975, al Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), l’organització que va convocar el 26 de juny del 1977 la primera manifestació de l’Orgull a l’Estat.

Joves i anticapitalistes

  • Publicat el dimecres 21 de desembre del 2022 | 12:00

El moviment LGBTI està vivint els darrers anys una eclosió d’organitzacions joves i anticapitalistes que mantenen relacions fluides amb la resta de moviments socials i participen de corrents feministes, ecologistes, comunistes, anarquistes o de l’esquerra independentista. En certa manera, és una tornada als orígens: després de la revolta a Stonewall Inn el 1969 a Nova York, el moviment LGBTI ja va connectar amb les noves esquerres i els moviments revolucionaris del moment, que aspiraven a l’alliberament de la diversitat del desig sexual i de les expressions del gènere.

Encarar la vellesa amb dignitat, llibertat i orgull

  • Publicat el dimecres 21 de desembre del 2022 | 12:00

“Vaig estar dins de l’armari durant dècades, i ara no hi vull tornar”. És el crit de Paulina Blanco, una dona lesbiana de 73 anys i activista pels drets de les persones LGBTI. Un clam que és també una reivindicació crucial d’aquest col·lectiu: poder continuar vivint amb dignitat, llibertat i orgull quan s’arriba a la tercera edat.

Migrar per escapar de l’LGBTI-fòbia

  • Publicat el dimecres 21 de desembre del 2022 | 12:00

“Estic agraïda d’estar aquí; al meu país estaria bé econòmicament, però no emocionalment”. Aquest és el testimoni de Yoana Mata, una refugiada trans hondurenya de 43 anys. Activista social i cofundadora d’una de les primeres organitzacions LGBTI a Hondures -l’Organización Pro Unión Ceibeña (Oprouce)-, va patir des de petita episodis de violència, com ara abusos físics i teràpies de conversió, en un entorn familiar i social molt religiós i masclista. “Segons els pastors evangèlics, jo estava endimoniada per l’homosexualitat”, declara.

Quan la discriminació sexual es pateix a la llar

  • Publicat el dimecres 21 de desembre del 2022 | 12:00

“Rebutjaries algú de la teva família pel color dels seus ulls?”. Aquesta és una pregunta aparentment irracional, però amaga una realitat: la violència cap a familiars LGBTI per la seva orientació sexual o identitat de gènere. L’eslògan és també el lema d’una campanya de sensibilització en contra de la LGBTI-fòbia en entorns familiars, impulsada per Ahora Dónde-Le Refuge, una associació sense ànim de lucre, creada el 2019 a Barcelona, que treballa per l’acceptació dels membres del col·lectiu en totes les famílies i que dona assistència a les víctimes d’aquest tipus de violència.

La covid accelera els reptes del moviment veïnal

  • Publicat el dilluns 10 de octubre del 2022 | 15:23

El moviment veïnal ha rebut un fort sotrac amb la pandèmia. El més visible va ser l’aturada de l’activitat durant el confinament, però els mesos posteriors també ha patit un desgast continuat que encara dura. I és que la covid-19 ha suposat, sobretot, un cost d’oportunitat: els reptes interns que ja tenien les entitats veïnals, com ara el relleu generacional o la digitalització, són encara més urgents del que eren. En definitiva, més deures pendents i menys múscul per fer-los.

Marike Charlier (AV del Poblenou): “Vull contribuir a canviar les coses”

  • Publicat el dilluns 10 de octubre del 2022 | 15:14

La Marike Charlier té 46 anys i és enginyera. Va venir de França a Barcelona el 2009 i es va instal·lar al Poblenou amb la parella. Era un moment de canvis. “Treballava al sector de la climatització però no m’apassionava, i el 2018, quan els fills no eren tan petits, em vaig preguntar què volia fer amb la meva vida”.

Eva Pérez (AV del Barri de Sant Antoni): “Les associacions veïnals no difonen prou tot el que fan”

  • Publicat el dilluns 10 de octubre del 2022 | 15:13

L’Eva Pérez té 25 anys, va estudiar comunicació audiovisual i treballa de project manager. Tot i ser veïna de Sant Antoni des de petita, la seva experiència en el moviment veïnal és recent; de fet, fa pocs mesos que va entrar a formar part de la junta de l’associació. “Vaig conèixer l’entitat perquè hi vaig començar a treballar, i en un primer moment simplement exercia de secretària, però quan vaig acabar els estudis m’hi vaig voler vincular”, explica. “Haver-hi treballat em va fer veure tota la feina invisible que fa una associació veïnal”.

José Antonio Martínez (AV de Torre Baró): “La politització pot començar al barri”

  • Publicat el dilluns 10 de octubre del 2022 | 15:12

José Antonio Martínez és vicepresident de l’AV de Torre Baró, a Nou Barris. “[Tinc clar] d’on vinc i soc conscient del món que vull, on la classe social o el lloc on hagis nascut no condemni el teu futur”, assegura. No sorprèn que una persona amb aquest pensament hagi acabat ficada de ple en el moviment veïnal. Fa dos anys que Martínez forma part de l’associació, però participa en les lluites del barri des de les manifestacions que reclamaven un transport públic de qualitat, l’any 2013.

Susanna Reigada (Centre Social de Sants): “Cuidar-nos entre nosaltres és la clau”

  • Publicat el dilluns 10 de octubre del 2022 | 15:11

Susanna Reigada (Barcelona, 1974) és d’aquelles veïnes de Sants de tota la vida. “No m’he bellugat més enllà d’Hostafrancs”, detalla. Un arrelament al barri que, com explica aquesta biòloga de professió, no ha fet més que incrementar-se des que va començar a fer activisme social, fa dotze anys: “Entrar al Centre Social va ser relativament fàcil i ràpid, coneixia l’entitat perquè ens deixava els espais a la gent que formàvem part de Procés Constituent a Sants, l’espai feminista...

Pàgines