L’any 1924, un comboi de Metro iniciava el primer viatge per la vida subterrània de Barcelona. Avui, gairebé un segle després, aquesta xarxa de transport és de les més potents d’Europa i afronta la recta final per tancar el cercle i culminar les onze línies ben interconnectades que garanteixin la mobilitat sostenible a la ciutat i la connexió efectiva de tots els barris.

El primer que rep el visitant que vol accedir al flamant tram de la L9 Sud del metro és un intricat acordió d’escales mecàniques. La profunditat dels túnels amb què es va projectar aquesta ambiciosa línia de transport suburbà, fa més de quinze anys, obliga a submergir-se a 25 metres sota terra per un zig-zag de cinc o sis trams d’escales que encurioseixen els infants, com si fossin una atracció de fira, i requereixen paciència als més grans.

L’exresponsable d’urbanisme del govern Trias, Antoni Vives, declarava el 19 de juny passat davant del jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata. Acusat per la fiscalia d’utilitzar fons de Barcelona Regional (BR) per finançar presumptament CiU en la trama del 3%, l’exregidor va negar haver comès cap irregularitat i va assegurar que les licitacions de l’empresa municipal Bimsa les aprovava el consell d’administració a proposta dels tècnics.

El cardenal Enric Pla i Deniel, autor de la justificació ideològica de l’aixecament militar contra la República com a Cruzada, devot practicant de la salutació feixista, inventor de les entrades de Franco “bajo palio” a les esglésies, i premiat per això pel dictador amb l’arquebisbat de Toledo, el títol de Primat d’Espanya i un escó a les Cortes Españolas, tenia cinc nebots, fills de la seva germana Mercè, casada amb Damià Mateu i Bisa -comerciant de ferros amb l’empresa Viuda e hijos de Miguel Mateu i fundador, entre altres, de la fàbrica d’automòbils Hispano-Suiz

El Consorci de Turisme de Barcelona va ser creat per l’Ajuntament, la Cambra de Comerç i la Fundació Barcelona Promoció només un any després dels Jocs Olímpics, iniciativa del llavors alcalde Pasqual Maragall.

Fins a l’any 1955 van coexistir cinc noms diferents per a les adreces de correus de la Rambla: Canaletes, dels Estudis, de les Flors, del Centre i de Santa Mònica. Cadascuna tenia la seva numeració pròpia. L’any 1955 l’Ajuntament va decidir unificar la numeració sota un únic nom i des d’aleshores les antigues denominacions s’han anat perdent i han anat deixant pas poc a poc al nom únic de les Rambles, primer, i la Rambla, finalment.

L’Ajuntament de Barcelona està impulsant una actuació urbanística integral per a la Rambla. Un enèsim intent d’abordar la reforma d’aquest passeig emblemàtic de la ciutat que li ha sigut encarregat a l’equip multidisciplinar km-ZERO, dirigit per l’arquitecta i exregidora de Ciutat Vella Itzíar González, guanyador del concurs internacional convocat pel municipi.

“Tenim gana, han passat 18 dies d’aquest mes... hem vingut aquí empesos per la gana i per la set; no tenim vestits, ni greix, ni peix, ni llegums. Escriguin això al faraó, nostre bon senyor i al visir, el nostre cap. Que ens donin la nostra sustentació!”. Aquesta reclamació data de l’any 1153 aC i resumeix les demandes dels treballadors de les tombes reials que vivien a Deiral-Madinah. Reclamaven drets fonamentals al llavors faraó Ramsès III.

El passat 20 d’octubre, Ciments Molins, fabricant de materials de construcció amb planta productora a Sant Vicenç dels Horts, feia pública la decisió de fixar la seu corporativa a Madrid, “per salvaguardar els interessos del grup” davant “la situació política que es viu a Catalunya i la inseguretat que provoca”.

Barcelona Regional (BR) va ser creada el 1993 aprofitant el know how acumulat amb la transformació urbanística de la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992. Es va constituir com un mitjà tècnic propi de l’Ajuntament de Barcelona i de l’Àrea Metropolitana.